DES D'ACÍ BAIX

Ja no t’espere. Cercava el teu somriure complaent en cada figura extranya que em trobava per aquest infern. Cercava el teu oblit tan enèrgicament que em trencava entranyes. Cercava el teu sabor, el teu olor entre aquesta de sofre, la teua coentor de mitja nit. I cercava, com no, les teues paraules vagabundes i de vegades tan difuses. Continue ací, no t’espere, però a cada pas que done, mire amb recel per si apareixes. Et busque en silenci, es suposa que ningú ho sap. Ja et vaig oblidar, recordes? Una vegada t’ho vaig cridar.

Que mes dona. Et busque però no t’espere. Perquè tinc por de tu. Del que m'estàs fent i del que probablement em faràs. Torbar-me. Por a que em pilles mirant-te de reüll i que m'escoltes maleir mentre li pegue un glop al cafè. Per això somric. I li done altre glop, per a mantindre la boca ocupada.

Que vol escapar-se a la teua.