Saps? Anit vaig somniar que moria. Si, que em moria de ganes. Per tu.
Moria nueta, sense res mes. I vaig veure com una quadrilla de polis cercaven empremtes o jo que se què. El mòbil. No el mòbil del crim, sinó el telèfon mòbil. El tenia molt propet. Mai m’havia parat a pensar que fa la policia quan troba un mòbil junt al cadàver. L’agenda clar, ultimes trucades. Fa dies que no he cridat a ningú. Revisaran l’agenda. A l’agenda del mòbil nomes tinc 7 o 8 nombres. Almenys m’ha tocat un poli llest i s’ha adonat de que tots son homes, diu que els va a entrevistar. Que els pregunte quina era la seua relació amb la difunta, que els pregunte...
Imagine (açò no ho vist al somni) que si els polis son com els de les pelis, seuran a un bar proper a la comissaria i prenent-se un carajillo’ un agent li dirà a un altre:
- No se qui la matà, però era molt puta. Això segur.
- Bo, ja saps, totes ho son (encara que açò crec que ja no es diu ni a les pelis)
- Recordes l’agenda? Tots homes, se’ls tirava a tots, fins i tot al marica.
L’única cosa de dolenta que te morir-se de gust es pedres tot el que passarà desprès. M’imagine al pobre Josep a un interrogatori. Fran no tindrà problemes. Quan se’n adonen del plumó el soltaran. Alguns ho negaran tot, com Tony. Pel molt que pregunten no s’ho creuran d’en Ruben. Llàstima que no els interroguen nuets.
Tu tranquil, el teu telèfon no està a l’agenda. No et poden recriminar res. Ningú sabrà llegir la teua por en la humitat de les meues mans. A no ser que engeguen el portàtil. Crec que vaig deixar el nostre blog obert.
No hay comentarios:
Los comentarios nuevos no están permitidos.