LA MEUA ADICCIÓ

Tan responsable i sensata que no puc fugir quan hi ha qualsevol gir a ma vida.

De vegades pense que em varen parir en la sentència feta. Acabar la carrera, aconseguir un treball, tatuar-me una hipoteca... vaja, allò que tot el món desitja i tan costa.

I per això que costa, a mi, les bogeries des d’aci. Amb els peus a terra. Perquè sota aquesta sensatesa roman adormida aquella boja que de vegades em fa por que puga tornar a despertar, perquè encara mai no he sabut ben be controlar. Es deliciós treure a passejar el meu Mr.Hyde, però hi ha hagut casos que totes les bogeries eren insuficients...

No m’agrada relacionar el sexe amb la paraula vici. No soc cap moralista, però aquesta nostra amorfa relació se m’ha convertit en una adicció. I una adicció es malsana, perquè nyiga, irremediablement. El vici ens crea la por a pedre l’objecte que ens proporciona plaer i “provoca la fantasia de que només la satisfacció absoluta d’allò que ens domina  pot alliberar-nos”. Es a dir, o llevem la terra d’enmig de nosaltres dos o em torne boja.

Però... que dic jo!, aquesta responsable sensata... Es poc el que la meua vida pot oferir a la teua de nòmada per a que vullgues continuar apegat aci. Que has de veure tu amb els brillantets amb els que em decore les ungles??